Aquest Blog vol ser la cara pública de l'Associació Catalana de Talladors d'Arbres.Aqui heu de trobar informacions relacionades amb la activitat d'aquesta associació.Per a qualsevol contacte: talladors@gmail.com
AQUESTA ASSOCIACIÓ I AQUEST BLOG NO SÓN OPERATIUS
per motius de causa major, aquest blog, així com l'activitat d'aquesta associació resten en suspens fins a la nova assamblea
El Secretari, a 26 DE FEBRER DE 2012
dimecres, 27 d’abril del 2011
Vocabulari Forestal en línia
en línia
Ja es pot descarregar lliurement el Vocabulari forestal:
català-castellà-anglès-francès, d'Adriana Gil i altres.
L'obra, que ha estat publicada conjuntament per la Universitat Politècnica
de València i la Xarxa Vives d'Universitats, recull 5.945 de diferents
branques de la ciència forestal, com la Silvicultura, l’Ordenació
forestal, la Dasometria, els Aprofitaments o les Repoblacions forestals;
d’altres ciències bàsiques relacionades amb el medi natural, com la
Biologia vegetal o la Geomorfologia i d’altres aspectes relacionats amb
els terrenys forestals. El vocabulari es presenta ordenat de manera
alfabètica discontínua i, per a cada terme, se’n donen les equivalències
corresponents al castellà, anglès i francès. En els noms de plantes, fongs
i animals se’n dóna també el nom científic. A més de la informació
d'equivalents, hi ha informació gramatical, sinònims catalans documentats
i índexs d'equivalències per facilitar-hi la recerca multilingüe.
La referència completa per a citacions és la següent:
Gil, A.; Delgado, R.; Garcia, V.; Mac Donald, P.; López, M.; Baynat, M.E.
Vocabulari forestal: català-castellà-anglès-francès. València: Xarxa Vives
d'Universitats – Universitat Politècnica de València, 2010, ISBN
978-84-8363-609-1, N. Pàg. 641.
Disponible en línia:
http://www.upv.es/entidades/AEUPV/info/Vocabulari_Forestal.pdf
diumenge, 11 de juliol del 2010
bon article en unblog personal
http://mariaestruch.blogspot.com/2009/07/el-bosc-carboners-escorcaires-pegaires.html
dijous, 27 de novembre del 2008
VOCABULARI
Pàgina realitzada per en Jaume Pol i Pedrós
Aquesta pàgina ha estat modificada el 25/02/98
http://personal.redestb.es/j.pol/motors.htm
Explotació forestal: Procés desde l´adjudicació, subasta... fins que les fustes entren al lloc de recepció de l´industria forestal. Cada dia és un procés més mecanitzat.
* Tallada:
Abatiment: Es fa amb motoserra professional (50-100cc), amb talladora o collitadora d´arbres, processadora.
Desbrancat: Motoserra (30-50cc), processadores.
Trossejat: Motoserra o processadora.
Escorçat: Capçals d´escorçat, escorçadores de rotor, processadores.
*Extracció:
Reunió de fustes / Desemboscar: Es fan aquestes tasques amb tractor forestal (skidder) amb cabrestany o cable del tractor, i cadenes (chokers). Tractor amb una grapa hidràulica. Tractor agrícola amb cabrestany, remolc i pluma (o autocarregador), telefèrics forestals, mules mecàniques.
*Transport:
Carga: Mula mecànica.
Transport: Camions de tracció simple o 4X4 amb plumes hidràuliques.
Descàrrega: Caixes de camions basculents, teleros abatuts.
* Aprofitament de subproductes:
Llenyes: En referència a les capçades, brancatge, espècies forènees... Normalment s´utilitzen tractors autocarregadors, tractors amb remolc o skidders.
Estelles: Per a evitar focs i afavorir la descomposició, per a forns de ceràmica, calefaccions...
XERRAC MECÀNIC
Xerrac mecànic: Altrament dita motoserra; És una màquina manual, amb un motor d´explosió de 2T, que dóna potència a uns òrgans de tall composats per una barra guía (espasa) al voltant de la gira una cadena de tall.
Xerrac elèctric: Molt lleuger, poc sorollós i endollat a la corrent. S´utilitza en jardineria, en industries forestals (en la recepció de la fusta, per a tractar els troncs).
Xerrac hidràulic: Normalment en processadores, per a tallar els arbres.
Xerrac de gasolina: Pot funcionar en diferents posicions sense aturar-se (cap per avall, de costat...).
Xerrac de gasolina |
Tipus Bricolatge | Semiprofesionals | Professional | |
Cilindrada | 30/40cc | 40-60 cc | 60-120 cc |
Potència | 1'5-2 cv | 2'5-4 cv | 4-8 cv |
Parts del xerrac mecànic
Conjunt motor:
*Format per un cilindre i un pistó.
*Sistema d´encesa
*Sistema d´arrencat
*Sistema de transmissió: Embrague, pinyó d´arrossegament
*Carburador
*Silenciós i escapament
Òrgans de tall:
*Barra guia (espasa)
*Cadena de tall
*Tensor de cadena
*Sistema de lubrificació
*Dents d´anclatge
Òrgans de seguretat i annexes:
*Blocatge d´acceleracions involuntàries
*Protectors de ruptura de cadena
*Frè de cadena
*Sistema antivibracions
*Protector de mà esquerra
*2 empunyadures
*2 dipòsits
*Envoltori i starter, mandos...
<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<--<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<
CONJUNT MOTOR
Cilindre i pistó: Cilindre d´alumini, amb aletes de refrigeració i per dins fet amb un al·liatge molt dur i resistent al fregament. Normalment va a 8000 rev./min.
La posició més bona del cilindre a la motoserra és la vertical, o inclinat lleugerament endevant: s´eviten vibracions.
El pistó és petit, d´alumini, i amb 1 sol segment (per a reduïr el fregament).
El cigonyal és format per 2 peces, unides per un buló.
El carburador vaporitza -barreja- el combustible en un cabdal d´aire, aconseguint una proporció d´aire-combustible adequada a cada situació de treball. Se'l-s anomena carburadors de membrana, i tenen la particularitat de permetre que el motor segueixi funcionant independentment de la posició del xerrac.
El filtre d´aire s´ha de netejar periòdicament, i la seva millor situació es troba a la part posterior del xerrac (així no s´embruten tant).
La connexió del carburador al motor cal que eviti les vibracions i l´escalfor del motor.
Sistema d´encesa: És l´encarregat de suministrar la guspira a la bugia que farà explosionar la barreja. Actualment tots són sistemes d´encesa electrònica. També té un sistema de refrigeració per aletes.
Sistema d´arrencada: Habitualment és de tipus trinquet (el que permet engegar el xerrac d´una estrebada a la corda).
Sistema de transmissió: L´embrague és centrífug i automàtic: Com més gas, més ràpid va la cadena. Va equipat del plat, els contrapesos i el tambor. El pinyó pot ser amb dents externes (solidari amb la peça del tambor) o d´anell/dents internes (no solidari amb el tambor).
Silenciós i escapament: El tub d´escapament va situat al devant, per evitar cremades i problemes. Té un sistema de silenciós que el que fa es passar el soroll per un silenciós (sistema de plaques laberíntic) per a reduïr el soroll.
ÒRGANS DE TALL:
Espasa: Té una zona que és molt més propensa al desgast (la part superior del devant). L´espasa ideal és la que té molta resistència al fregament i flexibilitat.
Actualment està formada per làmines d´acer premsades, i amb un templat a tota la zona que està en contacte amb la cadena.
Longitud: Depèn de la potència del motor i dels diàmetres que cal tallar.
Tipus: Fixa: (normal), la que més s´utilitza a bosc.
Amb estel de reenviament: Té un pinyó que ajuda a disminuír el roçament a la zona crítica.
De puntera recanviable: Quan la zona crñitica s´ha de canviar, cap problema.
Característiques: Simètriques: Podem anar-les canviamt de costat, per a que no sigui sempre el mateix tros el que pateixi.
Assimètriques: Per a augmentar la seguretat, disminueix el tros de la cadena que pot donar un rebot de la màquina.
Totes les motoserres tenen uns forats a la cadena que serveixen per a tensar-la (són correders). Hi ha un forat rodó, al costat d´aquests, que serveix per a engrasar la cadena.
Cadena: Seqüència ordenada de diferents tipus d´eslabons units per remaches.
Eslabons d´arrastre: Per a accionar la cadena (reben el moviment del pinyó d´arrastre).
Eslabons d´unió: Uneixen els diferents eslabons.
Eslabons de tall: Anomenats gúbies.
Traçador de profunditat: Serveix per a indicar la profunditat de tall que farem. Si fos massa gran, la cadena es quedaria trabada. També serveix per a treure les serradures i netejar el forat.
Les gubies es troben col·locades a un costat i altre de la cadena, per a fer un millor tall.
Característiques gúbies: Depenen del perfil que tinguin
Eslabons combinats: Un eslabó fa 2 funcions.
Eslabons de seguretat: Eviten el retrocés de la màquina.
La cadena i el pinyó sempre han de coincidir. Al cap de 2-3 cadenes, el millor és canviar també el pinyó.
A l´hora de triar la cadena, cal tenir en compte:
Gruix d´eslabons d´arrastre.
Longitud de la cadena.
Pas de la cadena: Cal que sigui la meitat de la distància que hi ha entre el centre de 3 remaches consecutius: Pas = d/2
S´expresa en polzades i en passos estàndar (1 polzada = 2’54cm).
Afilar la cadena:
Requereix molta pràctica, i cal respectar els angles:
- Angle de tall o de placa superior (20-35 º)
- Angle d´atac o de placa lateral
- Angle de tall (60º).
Cal regular la profunditat dels marcadors cada 2-3 afilades, i cal afilar-la de nou cada vegada que la cadena toqui a terra, o topi amb una pedra... Cada vegada que es reposti i cada dia al final de la jornada de treball.